L’estupidesa dels selfies

Jo recordo quan era més jove i anavem a sopar amb els amics i reiem uns dels altres dels nostres acudits i xorrades.

Avui juguen a riure’s els uns dels altres però de la seva jeta literalment. Es passen tot el sopar fent-se fotos treient morritos amb/sense copa de vi i rient-se els uns dels altres.

Coneixeu alguna cosa més curtplacista que aquesta? Per fer això no calen amistats d’anys… posant un anunci al diari (perdó internet) de l’estil ‘busco titella amb estil i amb morritos per fer el paparina a les meves fotos de perfil’ ja n’hi ha prou… apassionant…

Anuncis

Moción al margen de la ley y tiro porque me toca

Atrás debería quedar el tiempo de las mociones republicanas para constituir un estado bananero sin ley alguna.

La coyuntura de acercamiento entre gobierno catalán y español es muy frágil por lo que no puedo calificar de ningún otro modo que un sinsentido el voto a favor de los partidos soberanistas de la moción propuesta por la CUP. Una moción que incluye una declaración de no sometimiento a las instituciones constitucionales y de desobediencia expresa al Tribunal Constitucional.

Es decir; proponen carta blanca para que se haga lo que unos políticos que representan a la mitad de los catalanes, encabezados por un presidente que no ha votado nadie, decidan a favor de todos. Pero no solo eso, sino que no tendrían medida alguna de control de propuestas, gastos y decisiones. Estaríamos literalmente en manos de unos pocos políticos. Nos fiamos de algunos? No deberíamos fiarnos de nadie. Quien más quién menos está involucrado en temas de corrupción, de asignación a dedo de adjudicatatios públicos, de especulaciones  en inmuebles…

Es esto lo que queremos? Sinceramente, yo creo que el recurso no lo debería haber puesto el PSC-Units sino que ahora mismo deberíamos estar todos los catalanes, no importa color político, recogiendo firmas para impedir esta insensatez.

Y todo a tres días del 9-J, cuando está prevista la primera reunión entre Torra y Sánchez… menudo precedente.

 

Negociació bilateral o condicions millors per tots els catalans?

L’Elsa Artadi i la Meritxell Batet estan tancant l’agenda per la reunió que mantindrà Quim Torra amb Pedro Sanchez el proper dilluns dia 9.

La Generalitat no vol parlar ni dels 45 punts de millora que Carles Puigdemont va presentar a M. Rajoy al seu dia ni de financiació autonòmica. Volen parlar del dret a l’autodeterminació, presos, regressió en l’exercici de drets civils i la presència del franquisme a l’espai polític i social.

M’agradaria que el president preguntés quins son els temes que més ens preocupen a tots els catalans avui en dia a i de ben segur que a la majoria ens n’hi preocupen molts d’altres, alguns de diferents. És més, segur que els que es proposen excepte algun d’ells, com el tema presos, no arribarien ni tan sols a ser majoria.

De fet, el tema de la financiació autonòmica és prou important com per tractar-lo en exclusiva. Però aquest té una limitació: què és ‘autonòmica’. Si li canvien el nom i es proposa de parlar de la financiació per fer la república, tot i ser el mateix, ja quedarien millor a la foto.

Ademés, la financiació per fer república seria més atractiva perquè la podrien gestionar desde la Generalitat i no haurien de rendir contes ni amb l’estat ni amb els votants entusiasmats amb la idea… així que el fet d’on s’invertissin els diners seria el menys important…

Així es podrien invertir els diners en anar fent més ambaixades i millorant la imatge de la república catalana. Però sobretot, es podrien invertir en desprestigiar l’estat espanyol i la llei, que se’ls hi dona prou bé.

Hi ha qui creu que arribar a algun acord és impossible. Amb una minoria de diputats clara per part del PSOE qualsevol proposta benintencionada amb enteniment seria tombada pels cràpules del PP i Ciudadanos.

I qualsevol concessió autonòmica per part del Govern espanyol seria tombada pels independentistes només per això: per autonòmica.

Ara per ara és on ens trobem… en un forat negre. On anirem a parar? El temps dirà però en una negociació tots han de renunciar una miqueta. Parlem-ne…

 

O pardilla o despistada…

Avui he tingut un d’aquells moments que he hagut de triar entre pecar de pardilla i tonteta i deixar que se’n riguessin de mi, o bé assumir un bon despiste… Un despiste que ha pogut costar molt calers.

El meu cervell ha hagut de treballar ràpid. Més ràpid del normal per decidir tenint en comte que avui el meu petit ha tingut bronquitis i no m’ha deixat dormir de seguit ni una hora…

A vegades em resulta més còmode la opció que veig que em donarà menys problemes. I amb el cervell cansat no n’he pogut pensar un altre. Ara bé, les coses com son, sóc una persona molt orgullosa i odio que em tractin de tonteta. Però en aquest cas, me n’he alegrat, he permès que l’entorn es bellugués posicionant-me en una postura incòmode per mi per naturalesa, i he aconseguit controlar-ho i estar per sobre de les circumstàncies gairebé sense despentinar-me… M’ha fet ràbia, però li he donat espai (literalment me n’he anat al lavabo), m’he rentat les mans i he seguit a la reunió com si res.

Estic aprenent a autocontrolar-me. No és fàcil però reconec que és molt divertit riure amb més plaer que els altres. En el fons, exclar…

Llista unitària a les municipals

Hi ha una mica de controvèrsia amb el tema de formar o no llistes unitàries.

Esquerra s’ha desmarcat precedida per una carta d’Oriol Junqueras controvertida i bastant contundent. I el més graciós de tot és el PDeCAT. Es un sí però un no. El millor ha sigut que li sembla bé fer llista unitària en tots els cassos menys un. Allà on té clara majoria no vol saber res d’aquesta llista.

Cada dia queda més clar la motivació d’aquesta gent i de tota la casta política en general.

Avui acosten als presos

Avui és el dia que els polítics empresonats podran estar una mica més aprop de les seves famílies.  Per fi els traslladen a presons catalanes.

És una dada curiosa que per una banda, els indepentistes no ho veuen com cap gest (obviament preferirien la seva alliberació) i, per l’altre, la dreta nacionalista espanyola ho veu com una concessió del govern per recolzar la moció de censura.

Bona cosa quan els uns i els altres critiquen al govern espanyol. Això vol dir que s’estan començant a fer bé les coses…

Una lliçó d’humanitat

Hi ha qui creu que el fet de pertànyer a un o altre col·lectiu et fa bo o dolent. Quina Societat més trista que deixaran als seus fills aquests individus… Ja siguin Mestres, veterinaris, policies o metges… tot molt trist.

Hi ha col·lectius amb gent bona, gent dolenta, gent amb necessitats especials, gent diversa… a tota arreu.

El que sí que hi ha són comentaris afortunats i/o comentaris que no ho son envers a determinats col·lectius, vinguin d’on vinguin.

Com a Societat encara ens queda molt per treballar perquè determinades frases ens sonin dissonants a les nostres oïdes i les corregim sense vacil·lar. A mi mateixa em van trobar en baixa forma fa uns mesos. Ara jo ni m’hi tornaran a trobar mai més.

Hem de defensar la humanitat i les bones paraules enfront dels comentaris destructius i que no permeten construir-nos com a Societat.

Us convido a reflexionar sobre com parlem als nostres fills i sobre quina escala de valors els hi transmetem.

No menyspreïs a la gent per ideologia perquè el dia de demà tu pot ser el diferent, o el teu fill/a i no t’agradarà que la gent et recordi que ets diferent.

La ideologia política no ha de ser el primer. Hi ha coses amb molt més valor: son les persones. Persones que viuen, existeixen i amb moltes coses més en comú amb tu de les que et puguis imaginar. Compartiu espais, escoles, mestres i patis. I una cosa teniu en comú: l’amor cap a un mateix i cap els altres i la dignitat. No destruïm això que és la base de la humanitat i el nexe que uneix als diferents col·lectius.